QUE PASA SI PRESENT LA DECLARACIÓ FORA DE TERMINI?

Què em passaria si presentàs la declaració fora de termini? Les conseqüències de no presentar la declaració en termini depenen de si estàs obligat o no a declarar. Si no estàs obligat a declarar, no et passarà res.

Tant si estàs obligat com si no i la declaració et surt a retornar però presentes la declaració fora de termini, has de saber que Hisenda et pot sancionar amb 100 euros. I si pagues aquesta sanció en els terminis que marca Hisenda, et podràs beneficiar d’una reducció per pagament del 25% i la sanció et quedaria en 75 euros.

I què passa si estic obligat i surt a pagar? Si estàs obligat, la declaració surt a pagar, presentes la declaració fora de termini i no hi ha requeriment previ d’Hisenda, se t’aplicaran els recàrrecs extemporanis de l’article 27 de la LGT. És a dir, si no han passat més de 3 mesos entre la finalització del termini voluntari i la data en què presentes la declaració, se t’aplicarà un recàrrec del 5% sobre el deute que has de pagar. Si han passat entre 3 i 6 mesos des de la finalització del període voluntari, el recàrrec serà del 10%. Si han passat entre 6 i 12 mesos, el recàrrec serà del 15%. I si han passat més de 12 mesos, el recàrrec serà del 20%.

I què passa si reb un requeriment d’Hisenda? A més de pagar els recàrrecs anteriors, Hisenda et pot imposar una sanció entre el 50% i el 150% sobre l’import del deute. Si no recorres la sanció, t’aplicarà una reducció de conformitat del 30% i si pagues en el termini que Hisenda estableixi, t’aplicarà una reducció per pagament del 25%.

Si vols saber com et surt la declaració de la renda, demana cita aquí.

Paga els imposts, els justos!

COM PUC PAGAR LA RENDA?

La campanya de la renda 2018 acaba el pròxim 1 de juliol de 2019, no obstant, si la declaració de la renda surt a pagar, l’últim dia per domiciliar el pagament és dia 26 de juny de 2019. Com puc pagar la renda?

Abans del 26 de juny de 2019, es pot pagar la renda en un sol pagament domiciliat i et carregaran l’import dia 1 de juliol 2019. Es pot pagar la renda en 2 pagaments domiciliats sense interessos, és a dir, el primer termini, el 60% de l’import, t’ho carregaran dia 1 de juliol 2019 i el segon termini, el 40% de l’import, t’ho carregaran dia 5 de novembre de el 2019.

Després del 26 de juny de 2019, es pot pagar la renda en un sol pagament mitjançant NRC o en 2 pagaments, el primer termini, mitjançant NRC i el segon termini, es pot domiciliar.

Una altra forma de pagar la renda és sol·licitant ajornament, on indiques els fraccionaments, la data a partir de quan pots començar a pagar i el motiu del fraccionament. En aquest cas, si hauràs de pagar interessos que per al 2019 és el 3,75% i si el deute és inferior a 30.000 euros no hauràs de presentar avals.

¿QUINES DESPESES SÓN DEDUïBLES DE LA NÓMINA EN LA RENDA?

Les despeses deduïbles de la nòmina o dels rendiments del treball són:

– Les cotitzacions a la Seguretat Social,

– Les cotitzacions a col·legis d’orfes,

– Les quotes a sindicats,

– Les quotes col·legials obligatòries amb un límit de 500 euros,

– Les despeses de defensa jurídica derivats de litigis amb l’empresa per a la qual treballes fins a un màxim de 300 euros.

– Les despeses de locomoció. No s’han d’incloure en els ingressos del treball, les quantitats percebudes en concepte de despeses de locomoció ocasionats pel desplaçament fora del centre de treball per realitzar-la en un lloc diferent, independentment que sigui dins o fora del municipi del centre de treball habitual. Si el treballador utilitza mitjans de transport públic, es pot deduir l’import que es justifiqui mitjançant factura. En un altre cas, sempre que es justifiqui la realitat del desplaçament, es podrà descomptar 0,19 euros per quilòmetre recorregut més les despeses de peatge i aparcament que es justifiquin.

– Les despeses de manutenció i estada. No s’han d’incloure en els ingressos del treball, les quantitats percebudes pel treballador en concepte de dietes i assignacions per a despeses de viatge destinades a compensar les despeses normals de manutenció i estada en restaurants, hotels i altres establiments d’hostaleria, meritades per despeses en municipi diferent del lloc del treball habitual del perceptor i del que constitueixi la seva residència. Pernoctant en un municipi diferent, les despeses d’estada serà les despeses que es justifiquin mitjançant factura o 15 € / dia si s’ha pernoctat a Espanya o 25 € / dia si s’ha pernoctat a l’estranger. I les despeses de manutenció seran de 53,34 € / dia si s’ha pernoctat a Espanya i de 91,35 € / dia si s’ha pernoctat a l’estranger. Sense pernoctar en un municipi diferent, les despeses de manutenció seran de 26,67 € / dia a Espanya o 48,08 € / dia a l’estranger.

– Les despeses de mudança. En el cas d’un trasllat de centre de treball que exigeixi un canvi de residència, el treballador es podrà descomptar les despeses de locomoció i manutenció del treballador i els seus familiars durant el trasllat i les despeses de trasllat del mobiliari i estris.

No son despeses deduïbles de la nòmina però també resten dels rendiments del treball, les següents reduccions:

Amb caràcter general, 2.000 euros per a tots els contribuents que obtinguin rendiments del treball.

També hi ha una reducció de 2.000 euros per a aquelles persones aturades que acceptin una feina situada en un municipi diferent al del seu habitatge habitual. Els requisits són: estar inscrits en l’INEM i que aquest treball impliqui un canvi de residència habitual al nou municipi.

També hi ha una reducció per a aquells contribuents amb rendes baixes. Quan l’impost corresponent al període impositiu 2018 s’hagués meritat amb anterioritat a 5 de juliol de 2018, s’aplica una reducció màxima de 3.700 euros als contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 14.450 euros sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superiors a 6.500 euros. Quan l’impost corresponent al període impositiu 2018 s’hagués meritat a partir del 5 de juliol del 2018, aquesta reducció, que s’aplicarà als contribuents que obtinguin uns rendiments nets del treball inferiors a 16.825 euros, sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superiors a 6.500 euros, minorar el rendiment net del treball com a màxim en 5.565 euros.

Aquestes són les despeses deduïbles de la nòmina, si vols que un expert assessor fiscal revisi la teva declaració de la renda, demana cita aqui.

ESTIC OBLIGAT A PRESENTAR LA DECLARACIÓ?

Per saber si tens o no l’obligació de presentar la declaració de la renda, et faré una petita enquesta i en acabar, sabràs el resultat. Abans de començar, has de saber que si has cobrat alguna subvenció superior a 1.000 euros o has estat d’alta d’autònoms, no cal que facis l’enquesta perquè segur que estàs obligat a declarar. Per poder contestar aquesta enquesta cal que tinguis a mà les teves dades fiscals. Comencem:

– Has guanyat més de 22.000 euros bruts?

Si la resposta és afirmativa, estàs obligat a presentar la declaració de la renda i et recomano que llegeixis l’últim paràgraf d’aquest post.

Si la resposta és negativa, passa a la següent pregunta.

– Has cobrat més de 12.000 euros bruts?

Si la resposta és negativa, no estàs obligat a presentar la declaració de la renda però et recomano que llegeixis l’últim paràgraf d’aquest post.

Si la resposta és afirmativa, passa a la següent pregunta.

– Has cobrat de dos pagadors o més?

Si la resposta és negativa, no estàs obligat a presentar la declaració de la renda però et recomano que llegeixis l’últim paràgraf d’aquest post.

Si la resposta és afirmativa, passa a la següent pregunta.

– Si ordenats per import, els ingressos del segon i següents pagadors, superen els 1.500 euros?

Si la resposta és negativa, no estàs obligat a presentar la declaració de la renda però et recomano que llegeixis l’últim paràgraf d’aquest post.

Si la resposta és afirmativa, estàs obligat a presentar la declaració de la renda i et recomano que segueixis llegint.

Ara ja saps, si tens l’obligació de presentar o no la declaració de la renda. Si estàs obligat i vols que un assessor expert et presenti la declaració, pots demanar cita, a l’enllaç d’abaix. Encara que no estiguis obligat a presentar la declaració, jo et recomano que un assessor expert et revisi les teves dades fiscals per saber si et tornarán part de les retencions o per confirmar que realment no estàs obligat a presentar la declaració de la renda ja que hi ha altres motius pels quals pots estar obligat a presentar-la com la venda d’accions, la venda d’immobles, lloguers d’immobles, imputacions de renda, etc. O també, per poder-te aplicar les deduccions, es necessari presentar la declaració. Pots sol·licitar cita amb assessor expert en el següent enllaç.

RESERVA CITA AQUI

REQUISITS D’UNA FACTURA DEDUÏBLE

Per pagar els impostos justos, en la declaració d’IVA, cal disposar d’una factura completa per poder desgravar la quota d’IVA. Segons el reglament de facturació, els components mínims que han de constar en una factura perquè l’IVA sigui deduïble són els següents:
1. Ha d’estar identificada com a tal, és a dir, ha d’aparèixer la paraula “Factura”.
2. Ha d’estar numerada i datada.
3. Han d’estar identificats tant l’emissor com el receptor de la factura, mitjançant nom o raó social, domicili i número d’identificació fiscal, com a mínim.
4. Ha de tenir una descripció de les operacions realitzades.
5. Ha d’estar desglossada la base imposable de la quota d’IVA, així com informar del tipus d’IVA, és a dir, si es tracta del 21%, del 10% o del 4%.

Si has de fer una factura, has de comprovar que contingui aquests requisits mínims.

Quina diferència hi ha entre un tiquet i una factura?

Un tiquet o factura simplificada ha d’estar identificada com a tal i el seu import no pot ser superior a 400 euros IVA inclòs. El tiquet o factura simplificada compleix amb els requisits nº2, nº4 i part del nº 3, és a dir, només està identificat l’emissor. Com que no compleix tots els requisits, l’IVA d’un tiquet o factura simplificada no és deduïble. Per saber si et pots deduir la despesa ha de complir una sèrie de requisits que veurem la setmana que ve.

COM TENIR LIQUIDITAT SEMPRE PER PAGAR ELS IMPOSTOS?

Per pagar els impostos justos, és molt important disposar de liquiditat per pagar els impostos. En cas contrari, hauràs de recórrer a finançament, ja sigui de l’Agència Tributària o d’un banc, en qualsevol cas, aquest finançament no és gratis.

Per no tenir problemes de liquiditat, has de tenir en compte els següents consells:

  1. Intenta cobrar almenys el 50% de la factura per avançat, abans de emetre-la.
  2. De la factura que has cobrat, el 21% o el 10%, depenent del sector a que facis la teva activitat, correspon a IVA, per tant, no és teu, no t’ho pots gastar. L’has de guardar en un compte i en arribar l’hora de pagar les declaracions trimestrals d’IVA, sempre disposaràs de diners suficients.
  3. Un cop descomptat l’IVA, el 20% del que queda tampoc és teu, l’hauràs de pagar en concepte de pagament a compte.
  4. Si pagues un lloguer, la retenció que retens al propietari no és teva, també l’has d’ingressar en un compte per poder pagar la declaració trimestral.
  5. Si tens treballadors, les retencions de les nòmines, és a dir, el que deixes de pagar a les nòmines, no són teves, has de posar-les a part per pagar la declaració trimestral.

Si segueixes aquests 5 consells sempre disposaràs de la liquiditat necessària per fer front als impostos, i no hauràs de pagar ni interessos ni recàrrecs a Hisenda.

4+1 MANERES DE REDUIR LA TEVA FACTURA FISCAL ABANS DE FINALITZAR L’ANY.

Molts assessors fiscals recomanen realitzar aportacions a plans de pensions per reduir la factura fiscal dels seus clients. Doncs bé, jo no ho recomano, ja que, els plans de pensions són instruments per diferir els impostos al futur, per tant, és veritat que si realitzes aportacions a plans de pensions reduiràs la teva factura fiscal a curt termini, però, què passarà quan arribi el moment de rescatar aquest pla de pensions? És possible que paguis més impostos dels que t’has estalviat. Per això, la meva recomanació és que abans de rescatar un pla de pensions, consultis l’operació amb un bon assessor fiscal.

Aclarit aquest tema, vull oferir-te 4 formes de reduïr veritablement la teva factura fiscal.

La primera, amortitzar capital de la teva hipoteca. Si vares adquirir el teu habitatge habitual abans del 2013 i et vares aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual, et pots seguir deduïnt l’import de capital que amortitzis de la teva hipoteca, els interessos i les assegurances associades a la hipoteca. Per això, jo et recomano que amortitzis capital anticipadament fins a arribar als 9.040 euros.

En segon lloc, realitza donacions a ONGs, entitats sense ànim de lucre o entitats d’utilitat pública. A més d’ajudar en una bona causa, et podràs deduir el 75% dels primers 150 € i de la resta, el 30%. I si l’any anterior ja vas realitzar una donació a aquesta mateixa entitat, en comptes del 30%, et podràs deduir el 35%.

La tercera, inverteix en entitats de nova creació fins a 50.000 € i et podràs deduir el 20%. A més, quan venguis aquestes participacions i les reinverteixis en altres participacions d’entitats de nova creació, el guany obtingut estarà exempte.

En quart lloc, si ja tens 65 anys, inverteix els guanys de la venda d’un immoble o participacions en una renda vitalícia, i no hauràs de pagar res per aquest guany amb el límit de 240.000 euros.

I finalment, inverteix en plans d’estalvi a llarg termini, no et reduiràn en la pròxima declaració, però els interessos de les quantitats que mantinguis durant 5 anys estaràn exempts. L’aportació màxima que gaudeix d’aquest incentiu són 5.000 euros anuals.

COM TRIBUTA L’EXPLOTADOR D’UN HABITATGE TURÍSTIC QUAN ÉS DIFERENT AL PROPIETARI?

En cas de subarrendament, l’explotador d’un habitatge turístic, pot tributar de dues formes depenent de si ofereix serveis hotelers o no. Es consideren serveis hotelers, els serveis de menjador, la neteja i el canvi de llençols durant l’estada turística o altres serveis anàlegs a la indústria hotelera. No es consideren serveis hotelers, la neteja i canvi de llençols abans de l’entrada del turista i després de la sortida del turista.

Si ofereix serveis hotelers, l’explotador d’un habitatge turístic, ha de donar-se d’alta com a autònom a la seguretat social, ha de presentar el model 036 a Hisenda, i el lloguer tributa al 10% d’IVA, en conseqüència, ha de presentar la declaració d’IVA cada trimestre i també, el pagament a compte de l’IRPF (model 130). En la declaració de la renda, l’explotador de l’habitatge turístic ha de tributar els rendiments com a rendiments d’activitat econòmica.

Si no ofereix serveis hotelers, l’explotador d’un habitatge turístic no cal donar-se d’alta com a autònom a la seguretat social, ni tributar al 10% d’IVA, ni presentar les declaracions trimestrals. En la declaració de la renda, l’explotador de l’habitatge turístic ha de tributar els rendiments com a rendiments de capital mobiliari.

En ambdós casos, es poden deduir dels ingressos, totes aquelles despeses relacionades amb el lloguer turístic sempre que disposi de factura al seu nom i justificant de pagament. No es pot deduir l’amortització, ni el rebut de contribució (IBI), ni qualsevol altra despesa que estigui a nom del propietari.

És important que el propietari i l’explotador signin un contracte de cessió de l’habitatge, tant si la cessió és gratuïta com si la cessió és a canvi d’una renda. Si la cessió és gratuïta, és aconsellable que se signi davant notari per donar credibilitat davant d’una possible inspecció. En aquest cas, en la declaració de la renda, el propietari haurà de declarar les imputacions de renda d’aquest habitatge. En canvi, si la cessió és a canvi d’una renda, aquesta cessió està subjecta al 21% d’IVA, per tant, el propietari haurà de donar-se d’alta a Hisenda i presentar les declaracions trimestrals. A més, en la declaració de la renda, aquests rendiments tributaran com a rendiments de capital immobiliari.

Els continguts d’aquesta pàgina són de caràcter general i tenen finalitat merament informativa per facilitar el compliment de la normativa aplicable a l’activitat turística per part dels seus usuaris, sense constituir de cap manera la prestació d’un servei d’assessorament legal de cap tipus, per la qual cosa aquesta informació resulta insuficient per a la presa de decisions personals o empresarials per part de l’usuari. En conseqüència, es recomana que els usuaris de la present pàgina web es posin en contacte amb els òrgans competents i / o els professionals que corresponguin per resoldre tots els dubtes i qüestions puguin sorgir sobre l’activitat turística amb caràcter previ al seu inici.

QUÉ ES MÉS RENDIBLE EL LLOGUER DE LLARGA DURADA O EL LLOGUER TURÍSTIC?

Depèn, cal fer números. Tot i que el lloguer turístic és molt lucratiu, s’han de tenir en compte totes les despeses per poder afirmar que és més rendible. És a dir, la rendibilitat del lloguer turístic depèn del preu del lloguer, el nombre de reserves i les despeses, en canvi, la rendibilitat del lloguer de llarga durada, és més fàcil de calcular ja que depèn només del preu del lloguer i de les despeses que són bastants inferiors a les despeses del lloguer turístic.

Anem per parts, pel que fa al lloguer de llarga durada, els ingressos anuals es calculen multiplicant la renda mensual per 12 mesos. I les despeses que pugui tenir un lloguer de llarga durada com per exemple l’aigua, les escombraries i l’electricitat es solen repercutir al llogater, per tant, només cal tenir en compte l’IBI i l’impost sobre la renda. En aquest cas, en l’impost sobre la renda, només tributa el 40% del rendiment net que s’ha de multiplicar pel tipus mitjà per obtenir l’import d’imposts a pagar.

En canvi, en el lloguer turístic, els ingressos i les despeses són més difícils de calcular. Pel que fa als ingressos, si apliques revenue management que consisteix, a grans trets, en posar el preu en funció de la demanda, els preus poden ser diferents cada dia, fins i tot durant el mateix dia. Les reserves són incertes en comparació amb el lloguer de llarga durada. Per tant, és imprescindible treballar amb previsions d’ingressos perquè el lloguer turístic sigui rendible.

Pel que fa a les despeses, cal conèixer i calcular totes les despeses que es poden dividir en quatre grans grups: les despeses en subministraments, les despeses en publicitat, les despeses de manteniment i les despeses legals. Les despeses en subministraments fan referència als subministraments que tenim contractats al nostre habitatge com l’aigua, les escombraries, el gas o gasoil, l’electricitat, el telèfon i internet, etc. Pel que fa a les despeses en publicitat, s’inclouen les comissions pagades a les plataformes i a les immobiliàries, com la inversió realitzada en unes bones fotografies professionals, vídeo o en un decorador d’interiors. Entre les despeses de manteniment, es troben les petites reparacions d’electricitat o fontaneria, la neteja de l’habitatge i de la piscina, la jardineria i la bugaderia. I finalment, es consideren despeses legals, aquelles despeses necessàries per a obtenir la llicència turística i el pagament d’impostos com l’ecotaxa i l’impost de la renda. En l’impost de la renda, el lloguer turístic tributa pel 100% del rendiment net ja que no existeix cap bonificació.

Com he dit abans, la rendibilitat d’un lloguer depèn d’altres factors com el tipus d’habitatge i les seves característiques, el temps que li puguis dedicar, els teus coneixements en la gestió del lloguer, i la legislació i els aspectes fiscals.

Pel que fa a tipus d’habitatge i les seves característiques, en general, el lloguer d’un habitatge unifamiliar sol ser més rendible que un habitatge plurifamiliar ja que es pot exigir un preu més alt. I si l’habitatge disposa de piscina, sol ser més rendible el lloguer turístic.

Pel que fa al temps que li puguis dedicar, si no disposes de massa temps, és millor el lloguer de llarga temporada ja que només hauràs emetre un rebut cada mes i resoldre algun problema puntual. En canvi, si no disposes temps i has de subcontractar la neteja, la gestió de reserves, les entrades i sortides, etc, molt probablement, això faria minvar la rendibilitat del lloguer turístic.

Pel que fa als teus coneixements en la gestió, en el cas del lloguer de llarga durada, la gestió és més senzilla ja que les teves obligacions seran puntuals, per exemple, en el moment de lliurar les claus s’ha de signar el contracte de lloguer i demanar una fiança que s’ha d’ingressar en l’IBAVI, i un cop al mes, lliurar un rebut o factura de la mensualitat. I si el cobrament es realitza pel banc, simplement comprovar que s’ha cobrat. També és recomanable fer una previsió d’ingressos i despeses que també serà senzilla. En canvi, en el cas del lloguer turístic, l’avantatge és que es cobra per avançat, és a dir, abans d’entrar a l’habitatge. Però la gestió porta treball, és a dir, a l’entrada, has de fer signar un contracte de lloguer turístic, cobrar l’ecotaxa, explicar com funciona l’habitatge, on són els extintors i la farmaciola, demanar que emplenin l’enquesta de satisfacció, explicar que hi ha fulls de reclamació, fotografiar els passaports o carnets dels llogaters per comunicar-ho a la policia nacional o la guàrdia civil.

I finalment, pel que fa a la legislació i aspectes fiscals. Els lloguers de llarga durada estan regulats per la llei d’arrendaments urbans (LAU) i els lloguers turístics a Balears estan regulats per la llei de turisme de les Illes Balears, el Decret 20/2015, la llei de comercialització d’estades turístiques a les illes balears i els Plans d’intervenció en els àmbits turístics (PIAT) de cada illa. En tots dos arrendaments s’exigeix ​​tenir cèdula d’habitabilitat i certificat energètic, ara bé, el PIAT de Mallorca exigeix ​​que el certificat energètic per l’habitatge que es vulgui comercialitzar turísticament ha de ser com a mínim el C, si la construcció és anterior al 2006, i el B, si és posterior a aquest any (hi ha fins a l’agost 2020 per cumplir aquest requisit, ara mateix, amb el certificat F, si la construcció es anterior a 2006, o el D, si la contrucció es posterior, et concedeixen la llicència). A més, segons la legislació balear, per poder llogar un habitatge per períodes d’un mes o inferiors s’ha de presentar una Declaració Responsable d’Inici d’Activitat (DRIAT), en canvi, per llogar de forma permanent no cal cap llicència però si cal donar-se d’alta d’arrendadors a Hisenda. Tots dos arrendaments estan exempts d’IVA segons l’article 20.1.23B, però, si amb el lloguer turístic s’ofereixen serveis hotelers, és a dir, canvi de llençols, neteja o serveis de menjador diàriament o per períodes inferiors a l’estada turística, el lloguer turístic està subjecte al 10% d’IVA. En tots dos lloguers no cal donar-se d’alta com a autònom, tret que es prestin serveis hotelers. Pel que fa a l’IRPF, el rendiment del lloguer d’un habitatge permanent té una bonificació del 60%, és a dir, només tributa el 40% del rendiment, en canvi, el rendiment del lloguer turístic tributa al 100%. A més, les despeses deduïbles, si tenen un caràcter anual, trimestral o mensual superior al període de temps que l’immoble ha estat llogat, s’han de prorratejar en funció dels dies o mesos que l’immoble ha estat llogat. Per tant, en el lloguer de llarga durada, si ha estat llogat tot l’any, es podrà deduir íntegrament totes les despeses, en canvi, en el lloguer turístic s’hauran prorratejar. Les despeses deduïbles que no es prorrategen són: les despeses de conservació i reparació (pintura, fontaneria, electricitat), les despeses de publicitat (comissions pagades a plataformes o immobiliàries, etc) i les despeses de formalització de l’arrendament (contractes, rebuts, gestoria). I finalment comentar que els lloguers turístics estan subjectes a la Ecotaxa de les Illes Balears.

COM PUC INCREMENTAR LES RESERVES?

Hi ha quatre factors que poden fer incrementar o reduir les reserves d’un habitatge turístic. Aquests factors són: les característiques de l’habitatge, les fotografíes d’aquest habitatge, la flexibilitat en les condicions, i el preu.

En primer lloc, les característiques de l’habitatge s’han d’adaptar als desitjos del teu llogater ideal. Invertir en un decorador d’interiors (home staging) pot incrementar les reserves. Però també hi ha d’altres accions que pots fer com per exemple elaborar una enquesta perquè el teu llogater valori el teu habitatge i així saber on pots millorar. O simplement, demanarli el que menys li ha agradat o que ha trobat a faltar.

En segon lloc, les fotografíes de l’habitatge són molt importants ja que, igual que la gent menja per la vista, la gent també reserva per la vista. Invertir en unes fotografíes professionals és una molt bona decisió per incrementar les reserves. I no sols fotografíes, també realitzar videos professionals de l’habitatge. Tan les fotografíes com els videos, han de suggerir experiències agradables i desitjades pel llogater ideal.

En tercer lloc, la flexibilitat en les condicions, és a dir, la flexibilitat en els dies d’entrada o en els mínims de nits en cada estada, fan que les reserves s’incrementin. Com més flexibilitat, més reserves. Si t’interesa que reservin més dies, el meu consell es que li donis incentius perquè ho facin i ho pots fer mitjaçant regals o descomptes. Sempre recoman regals però si vols fer descomptes, has de tenir molt clar el cost de cada estada.

I finalment, les reserves depenen del preu. Hi ha moltes maneres de determinar el preu però jo et recomano que et descarreguis la meva guia gratuïta de com posar el preu correcte al teu lloguer vacacional amb quatre passes.

ENVIEM LA GUIA