COM TENIR LIQUIDITAT SEMPRE PER PAGAR ELS IMPOSTOS?

Per pagar els impostos justos, és molt important disposar de liquiditat per pagar els impostos. En cas contrari, hauràs de recórrer a finançament, ja sigui de l’Agència Tributària o d’un banc, en qualsevol cas, aquest finançament no és gratis.

Per no tenir problemes de liquiditat, has de tenir en compte els següents consells:

  1. Intenta cobrar almenys el 50% de la factura per avançat, abans de emetre-la.
  2. De la factura que has cobrat, el 21% o el 10%, depenent del sector a que facis la teva activitat, correspon a IVA, per tant, no és teu, no t’ho pots gastar. L’has de guardar en un compte i en arribar l’hora de pagar les declaracions trimestrals d’IVA, sempre disposaràs de diners suficients.
  3. Un cop descomptat l’IVA, el 20% del que queda tampoc és teu, l’hauràs de pagar en concepte de pagament a compte.
  4. Si pagues un lloguer, la retenció que retens al propietari no és teva, també l’has d’ingressar en un compte per poder pagar la declaració trimestral.
  5. Si tens treballadors, les retencions de les nòmines, és a dir, el que deixes de pagar a les nòmines, no són teves, has de posar-les a part per pagar la declaració trimestral.

Si segueixes aquests 5 consells sempre disposaràs de la liquiditat necessària per fer front als impostos, i no hauràs de pagar ni interessos ni recàrrecs a Hisenda.

4+1 MANERES DE REDUIR LA TEVA FACTURA FISCAL ABANS DE FINALITZAR L’ANY.

Molts assessors fiscals recomanen realitzar aportacions a plans de pensions per reduir la factura fiscal dels seus clients. Doncs bé, jo no ho recomano, ja que, els plans de pensions són instruments per diferir els impostos al futur, per tant, és veritat que si realitzes aportacions a plans de pensions reduiràs la teva factura fiscal a curt termini, però, què passarà quan arribi el moment de rescatar aquest pla de pensions? És possible que paguis més impostos dels que t’has estalviat. Per això, la meva recomanació és que abans de rescatar un pla de pensions, consultis l’operació amb un bon assessor fiscal.

Aclarit aquest tema, vull oferir-te 4 formes de reduïr veritablement la teva factura fiscal.

La primera, amortitzar capital de la teva hipoteca. Si vares adquirir el teu habitatge habitual abans del 2013 i et vares aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual, et pots seguir deduïnt l’import de capital que amortitzis de la teva hipoteca, els interessos i les assegurances associades a la hipoteca. Per això, jo et recomano que amortitzis capital anticipadament fins a arribar als 9.040 euros.

En segon lloc, realitza donacions a ONGs, entitats sense ànim de lucre o entitats d’utilitat pública. A més d’ajudar en una bona causa, et podràs deduir el 75% dels primers 150 € i de la resta, el 30%. I si l’any anterior ja vas realitzar una donació a aquesta mateixa entitat, en comptes del 30%, et podràs deduir el 35%.

La tercera, inverteix en entitats de nova creació fins a 50.000 € i et podràs deduir el 20%. A més, quan venguis aquestes participacions i les reinverteixis en altres participacions d’entitats de nova creació, el guany obtingut estarà exempte.

En quart lloc, si ja tens 65 anys, inverteix els guanys de la venda d’un immoble o participacions en una renda vitalícia, i no hauràs de pagar res per aquest guany amb el límit de 240.000 euros.

I finalment, inverteix en plans d’estalvi a llarg termini, no et reduiràn en la pròxima declaració, però els interessos de les quantitats que mantinguis durant 5 anys estaràn exempts. L’aportació màxima que gaudeix d’aquest incentiu són 5.000 euros anuals.

QUE COSTA UNA LLICÈNCIA TURÍSTICA ACTUALMENT?

El cost d’una llicència turística per un habitatge vacacional depen per una banda, de l’habitatge que es vulgui comercialitzar, i per altra banda, dels tràmits burocràtics per aconseguir aquesta llicència.

En primer lloc, es necessari que l’habitatge compleixi els requisits indispensables de l’ànnex 6 del Decret 20/2015. Entre ells, hi ha l’assegurança de responsabilitat civil de 300.000 euros amb una fiança de 600 euros per sinistre que pot costar a partir d’uns 300 euros anuals, depenent de l’asseguradora. Entre els requisits indispensables de carácter general que no solen disposar els habitatges, hi ha els extintors de revisió periòdica (uns 30 euros) i la farmaciola (uns 20 euros). Entre els requisits indispensables de la cuina hi ha l’escalfador d’aigua (a partir de 20 euros), povals de fems que facilitin el reciclatge (a partir de 60 euros), entre d’altres. Després, hi ha els requisits avaluables, els quals han de sumar 70 punts. Entre els requisits generals, hi ha la barbacoa (a partir de 40 euros), la porta de seguretat (a partir de 500 euros), l’alarma anti intrusió ( a partir de 200 euros instal.lació més uns 30 euros mensuals però depèn de cada habitatge), telèfon i connexió a internet (a partir de 40 euros mensuals), la secadora (a partir de 250 euros), aparell de música/ràdio (a partir de 35 euros), entre d’altres. En els requisits avaluables del menjador, hi ha la televisió per satèl.lit (a partir de 100 euros), el reproductor de DVD (a partir de 35 euros), la trona de nin petit (a partir 20 €). Entre els requisits avaluables del bany, hi ha la mampara (a partir de 300 euros), l’asecador de cabells (a partir de 20 euros), el mirall d’aument (a partir de 10 euros) i els detalls de perfumeria (a partir 10 euros). Entre els requisits avaluables de la cuina, hi ha la cafetera elètrica (a partir de 25 euros), el rentaplats (a partir de 300 euros), l’exprimidor elèctric (a partir 20 euros), la liquadora (a partir de 30 euros), la torradora (a partir de 15 euros) i la batedora (a partir de 20 euros).

En segon lloc, l’habitatge ha de disposar d’un certificat energètic amb qualificació C, si la construcció es abans de l’any 2007, o B, si la construcció es posterior a l’any 2006. El preu del certificat energètic és a partir de 300 euros depenent dels metres quadrats de l’habitatge. I després, has de tenir en compte que si no s’arriba a aquesta qualificació, s’hauran de realitzar obres de millora. El que s’avalua a l’hora d’obtenir una bona qualificació és: en primer lloc, si l’habitatge esta ben aïllat, tan de parets com de sòtil, en segon lloc, si disposa d’aperells d’aire acondicionat moderns i eficients, en tercer lloc, si disposa de plaques solars per encalentir l’aigua, i també, si disposa de calefacció ecològica, com per exemple, una caldera de pellets.  Un aire acondicionat eficient en el mercat el pots trobar a partir de 900 euros, una placa solar a partir de 700 euros més cal afegir la mà d’obra d’instalació i una caldera de pellets a partir de 3.000 euros.

Una vegada tenim l’habitatge enllestit que compleix tots el requisits, començam amb els tràmits burocràtics. Per a tramitar la llicència turística necessites certificat de zona apta que expedeix l’ajuntament (uns 75 euros depen de cada ajuntament). En segon lloc, l’adquisició de places, per un habitatge unifamiliar i comercialitzar tot l’any (3.500 euros per plaça), per un habitatge plurifamiliar i comercialitzat tot l’any (875 euros per plaça), i per un habitatge comercialitzat 2 mesos a l’any (291,67 euros per plaça). I després, s’ha de pagar la taxa, model 46 (370 euros).

En conclusió, posar la casa a punt per llogar turísticament, pot suposar una inversió d’uns 10.000 euros més la compra de les places 21.000 euros (habitatge unifamiliar de 6 places per tot l’any). Es rendible treure la llicència turística?

LLOGAR UN HABITATGE, SUPOSA PAGAR MOLTS D’IMPOSTS?

Els imposts que hauràs de pagar cada any, tant si llogues el teu habitatge com si no, són el rebut de contribució (IBI), la taxa d’aigua, fems, clavegueram, etc. També és possible que la taxa de fems o aigua, si es tracta d’un habitatge vacacional o d’un local comercial i aquest està llogat, sigui més gran que si està buit. Però si aquest està llogat, encara que paguis més impostos, se’ls pots repercutir al llogater.

En el cas de la declaració de la renda (IRPF), si el teu segon habitatge no està llogat, s’ha de calcular una imputació de renda que consisteix en l’1,1% del valor cadastral si aquest ha estat revisat en els darrers 10 anys o en el 2% del valor cadastral si no ha estat revisat. A aquesta imputació de la renda, li apliques el teu tipus mitjà i ja tens calculat l’import dels impostos que has de pagar per tenir el teu habitatge buit.

Si l’habitatge està llogat, en la declaració de la renda s’ha de calcular el rendiment obtingut que consisteix en la diferència entre els ingressos i les despeses deduïbles. Els ingressos s’han de declarar tots i les despeses deduïbles es poden dividir en dos tipus: les despeses fixes i les despeses necessàries per a poder llogar, és a dir, que varien en funció de si l’immoble ha estat llogat més o menys dies o mesos a l’any .

Quan parlo de despeses fixes de l’habitatge em refereixo a les despeses que suposa tenir un habitatge tant si està buit com si està llogat: En primer lloc, els interessos i altres despeses de finançament de préstecs invertits per a l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge o de béns cedits amb la mateixa. En segon lloc, els impostos o recàrrecs no estatals com poden ser el rebut de contribució (IBI), la taxa de fems, aigua, enllumenat, clavegueram, etc. corresponent a l’immoble llogat i que no tinguin caràcter sancionador. Per exemple, una multa urbanística no seria deduïble. En tercer lloc, les primes de contractes d’assegurança de responsabilitat civil, incendi, robatori, trencament de vidres sobre l’habitatge llogat. En quart lloc, les quantitats meritades per tercers com les despeses de comunitat, neteja de jardins, vigilància i porteria. I finalment, l’amortització tant de l’immoble com dels béns mobles cedits conjuntament amb l’immoble. L’amortització de l’immoble es calcula aplicant el 3% al més gran dels següents valors: el valor cadastral de construcció, que és el valor cadastral exclòs el valor cadastral del sòl, i el cost d’adquisició satisfet. El cost d’adquisició satisfet inclou l’import pagat per l’immoble més les despeses i tributs inherents a l’adquisició com són les despeses de notaria, registre, l’impost de transmissions patrimonials, i les despeses d’agència, sense incloure la part del valor del sòl. En el cas d’adquisició de l’immoble per herència, el cost d’adquisició satisfet serà la part que correspon a la construcció de l’impost sobre successions i donacions, les despeses de notaria i registre més les inversions i millores efectuades. És molt important conservar les factures i justificants de pagament d’aquestes inversions. Pel que fa als béns mobles cedits conjuntament seran amortitzables sempre que siguin susceptibles d’utilització per un període de temps superior a un any. Les instal·lacions, mobiliari i estris s’amortitzaran a raó d’un 10% anual. Aquestes despeses fixes s’han de prorratejar en funció dels dies que ha estat llogat l’immoble.

D’altra banda, les despeses que no es prorrategen són les despeses variables, és a dir, les despeses necessàries per poder generar ingressos derivats del lloguer de l’immoble. Aquestes despeses són: les despeses de reparació i conservació, les despeses ocasionades per la formalització del contracte d’arrendament i les despeses de defensa de caràcter jurídic, les despeses de publicitat de l’immoble, les quantitats destinades a serveis i subministraments com l’electricitat, telèfon, internet, gas, etc. si aquests serveis s’inclouen en l’arrendament. Més concretament, es consideren despeses de conservació i reparació, d’una banda, les despeses efectuades regularment amb la finalitat de mantenir l’ús normal dels béns materials com les despeses de pintar l’immoble, petites reparacions d’electricitat i fontaneria, i d’altra banda , la substitució d’elements com les instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat, etc. No són deduïbles per aquest concepte les inversions en obres d’ampliació o millora. Aquestes inversions es poden deduir via amortització.

Hi ha un import màxim a deduir pels interessos i altres despeses de formalització i per les despeses de reparació i conservació, és a dir, l’import per aquests conceptes no podrà excedir l’import dels ingressos obtinguts. L’excés es podrà deduir en els quatre anys següents.

Entre les despeses no prorratejables es troben els saldos de dubtós cobrament, és a dir, són deduïbles els saldos de dubtós cobrament sempre que aquesta circumstància quedi suficientment justificada. Queda justificada quan concorrin algun dels següents requisits: en primer lloc, que el deutor es trobi en situació de concurs, i en segon lloc, que entre la primera gestió de cobrament realitzada pel contribuent i la finalització del període impositiu (31 de desembre ) hagués transcorregut més de sis mesos i no s’hagués procedit a una renovació de crèdit. Quan un saldo de dubtós cobrament fos cobrat posteriorment, s’incloura com a ingres en l’exercici en què es produeixi el cobrament.

En cap cas seran deduïbles els pagaments efectuats per raó de sinistres ocorreguts en els béns immobles que donin lloc a disminucions en el valor del patrimoni del contribuent.  Això fa referència a les indemnitzacions, és a dir, si pagues una indemnització, aquesta no es deduïble, així com tampoc tributen determinades indemnitzacions. S’ha de mirar cada cas en concret.

Quan el lloguer de l’immoble es destini a cobrir una necessitat d’habitatge permanent, el rendiment net, calculat per la diferència entre la totalitat dels ingressos i les despeses deduïbles, es podrà aplicar una reducció del 60% sigui quina sigui l’edat de l’arrendatari. Aquesta reducció només resulta aplicable respecte dels rendiments declarats pel contribuent. El propietari d’un immoble llogat que sigui susceptible de ser utilitzat com a habitatge pot aplicar aquesta reducció sobre el rendiment net del lloguer, sent l’arrendatari una empresa, sempre que quedi acreditat que l’immoble es destina a l’habitatge permanent de determinades persones físiques.

Un cop aplicada aquesta reducció del 60% si escau, es pot aplicar una altra reducció del 30% per rendiments generats en un període superior a 2 anys o obtinguts de manera notòriament irregular en el temps. En ambdós supòsits, els rendiments obtinguts s’han d’imputar en un únic període impositiu. La llei estableix com a rendiments obtinguts de manera notòriament irregular en el temps els següents: en primer lloc, els imports obtinguts pel traspàs o la cessió del contracte d’arrendament de locals de negoci, en segon lloc, les indemnitzacions percebudes de l’arrendatari, subarrendatari o cessionari per danys o desperfectes en l’immoble, i finalment, els imports obtinguts per la constitució o cessió de drets d’ús o gaudi de caràcter vitalici. Aquesta reducció del 30% no podrà superar l’import de 300.000 euros anuals. En cas d’obtenir diversos rendiments irregulars i que la reducció del 30% superi el límit de 300.000 euros, la reducció màxima es distribuirà proporcionalment entre els diferents rendiments.

En el cas en què es llogui l’immoble a un familiar fins al tercer grau, el rendiment net total mínim no pot ser inferior a l’atribució de renda que es produiria en cas d’habitatge buit. És a dir, el 1,1% del valor cadastral si ha estat revisat en els darrers 10 anys o el 2% del valor cadastral si no ha estat revisat. En el cas en què a la data de meritació de l’impost (31 de desembre), l’immoble no tingui valor cadastral o aquest valor no hagi estat notificat al seu titular, el rendiment mínim computable en cas de parentiu serà el 1,1% sobre el 50% del major valor dels següents valors: d’una banda, el valor comprovat per l’Administració a efectes d’altres tributs, o per una altra banda, el preu o valor d’adquisició.

Ara que tens calculat el rendiment net és l’hora de saber quant IRPF pagaràs per aquest lloguer. Si sumem els rendiments del treball, els rendiments de l’arrendament i les pèrdues i guanys patrimonials, obtenim la base imposable general. A aquesta base imposable general se li resten una sèrie de reduccions per arribar a la base liquidable general. Per simplificar els càlculs, suposem que aquestes reduccions són zero, per tant, la base imposable general és igual a la base liquidable general. Per calcular la quota a pagar s’ha d’aplicar l’escala de gravamen general estatal i autonòmica a aquesta base liquidable general. També s’ha d’aplicar aquestes escales de gravamen al mínim personal i familiar. És a dir, el mínim personal i familiar és una quantitat que se li resta a la quota a pagar a causa de les circumstàncies personals i familiars del contribuent. El mínim del contribuent són 5.550 euros anuals. Si el contribuent és major de 65 anys, aquest mínim serà de 6.700 euros i si és major de 75 anys, el mínim serà de 8.100 euros. El mínim per descendent serà de 2.400 euros per al primer fill, 2.700 euros per al segon fill, 3.000 euros per al tercer fill i per al quart fill i següents, el mínim serà de 4.500 euros. Aquest mínim s’incrementarà en 2.800 euros per cada fill menor de 3 anys. Si hi ha dues persones que tenen dret a aquest mínim, el pare i la mare, aquest mínim es repartirà el 50% a cada un. Una vegada, s’ha aplicat l’escala de gravamen a la base liquidable i al mínim personal i familiar, obtenim la quota a pagar, sempre suposant que no hi hagi deduccions per facilitar els càlculs. Per a calcular el tipus mitjà s’ha de dividir la quota a pagar per la base liquidable. A la següent taula es mostra la relació entre la suma dels rendiments (base liquidable) i el tipus mitjà a pagar en funció de les circumstàncies personals i familiars:

Rendiments

 

Fadrí sense fills

 

Casat amb 2 fills

 

Casat amb 2 fills (un d’ells menor de 3 anys)

 

Major de 65 i menor de 75 anys

 

10.000 8,46% 3,61% 0,95% 6,27%
12.450 10,97% 7,08% 4,94% 9,22%
18.000 14,91% 12,22% 10,74% 13,70%
20.200 16,20% 13,80% 12,49% 15,12%
30.000 20,63% 19,01% 18,13% 19,90%
34.000 22,05% 20,63% 19,85% 21,41%
48.000 26,19% 25,18% 24,63% 25,74%
60.000 28,51% 27,70% 27,25% 28,14%
75.000 31,15% 30,51% 30,15% 30,86%

 

QUE HE DE COBRAR AQUEST 2018 DE L’ECOTAXA?

La llei 13/2017 de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2018 ha modificat la tarifa que passa a ser de 2 € per dia i la bonificació per a l’any 2018 de la quota tributària per a les estades turístiques que es realitzin en temporada baixa passa a ser el 75%. Les tarifes són per dia i per persona major de 16 anys.

Temporada alta compren de l’1 de maig al 31 d’octubre.

Per estades inferiors a 9 dies: 2€/dia.

Per estades de 9 o més dies: 1 €/dia a partir del novè dia.

Temporada baixa compren de l’1 de novembre al 30 d’abril.

Per estades inferiors a 9 dies: 0,50 €/dia.

Per estades de 9 o més dies: 0,25 €/dia a partir del novè dia.

Exemple: 4 adults i 2 menors de 16 anys realitzen una estada de 10 dies en temporada alta.

Els menors de 16 anys están exemptes: 0 €

Adult: (8 dies x 2 €) + (2 dies x 1 €) = 18 €/ adult

Total impost a cobrar: 18€ * 4 adults = 72 €.

M’HE DE DONAR D’ALTA D’AUTÒNOMS SI VULL LLOGAR UNA VIVENDA?

Per llogar una vivenda, no es necessari donar-se d’alta d’autònoms. En el cas d’un local comercial, com que el lloguer en aquest cas esta subjecte i no exempte d’IVA, es necessari donar-se d’alta a Hisenda de l’epígraf 861 Lloguer de locals comercials i industrials; i cada trimestre s’ha de presentar declaració d’IVA. En el cas del lloguer vacacional, si no s’ofereixen serveis d’hosteleria, el lloguer esta subjecte i exempte d’IVA, per tant, no es necessari donar-se d’alta d’autònoms. Si s’ofereixen serveis d’hosteleria, com el servei de menjador, servei de netetga o canvi de llençols diàri o amb una periodicitat inferior a l’estada vacacional o d’altres serveis anàlegs a l’indústria hotelera, es considera que estas realitzant una activitat económica, i per tant, es necessari donar-se d’alta a Hisenda de l’epígraf 685 Allotjaments Turístics Extrahotelers, i d’alta d’autònoms a la Seguretat Social.

TERMINI DE PRESENTACIÓ DEL MODEL 347

L’Agència Tributària ha avançat el termini per presentar les declaracions informatives del models 184 i 347 que s’havien de presentar abans del 28 de febrero i ara s’hauran de presentar abans del 31 de gener. Degut a les protestes de les asociacions d’assessors fiscals, ja que en el mes de gener hi ha una forta càrrega de treball amb la presentació de les declaracions del 4rt trimestre i els resums anuals, per a l’any 2018 es manté el termini de presentació del model 347 d’operacions amb terceres persones superiors a 3.005 €  a dia 28 de febrer però el model 184 declaració informativa de les entitats en règim d’atribució de rendes (comunitats de béns, herències jacents i societats civils que no están subjectes a l’impost sobre societats) s’ha de presentar abans del 31 de gener.

EL FINAL DELS AJORNAMENTS DELS DEUTES TRIBUTARIS

A partir de dia 1 de gener del 2017, s’ha de destacar que no es podrán ajornar ni fraccionar els següents deutes tributaris:

a)  Les retencions o els ingressos a compte. (S’inclouen els models 111,115 i 123).

b)  Les autoliquidacions d’IVA excepte que es justifiqui degudament que les quotes repercutides no s’hagin cobrat (Model 303).

c)  Els pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats (Model 202).

d)  Els deutes tributaris derivats de l’execució de resolucions fermes.

Les sol.licituds d’ajornament o fraccionament a que es refereixen els apartats anteriors serán objecte d’inadmissió.

Podeu consultar l’artícle complet a la Llei General Triburaria (Llei 58/2003) a l’artícle 65 apartat 2.

MODEL 347 D’OPERACIONS ANUALS AMB TERCERS

Durant el mes de febrer s’ha de presentar el model 347 d’operacions amb tercers superiors a 3.005,06 euros, es tracta d’una declaració anual i informativa.

Estan obligats a presentar aquesta declaració, aquells empresaris o societats, a més de les comunitats de béns i determinades entitats de carácter social que durant l’exercici haguin realitzat operacions amb clients i/o proveïdors superiors a 3.005,06 euros. També han de presentar aquesta declaració els subjectes passius acollits al règim simplificat d’IVA (mòduls).

Continua llegint «MODEL 347 D’OPERACIONS ANUALS AMB TERCERS»

DOCUMENTS PER A DONARSE D’ALTA D’AUTÒNOM

Per a donarse d’alta d’autònom a la Tresoreria de la Seguretat Social, s’han d’aportar 3 documents:

– Fotocòpia DNI

– Model 036 d’Alta a Hisenda

– Model TA 521 de la Seguretat Social

Per emplenar el model 036 d’Alta a Hisenda es necessari saber l’epígraf de IAE al que es dedica o es vol dedicar, i les obligacions fiscals que implica (IVA i IRPF).

Per emplenar el model TA 521 es necessari un número de compte bancari, elegir una base de cotització i una mutua.