10 CASOS EN QUÈ ESTÀS OBLIGAT A PRESENTAR DECLARACIÓ DE LA RENDA 2020

  1. Les teves nòmines de 2020 han estat superiors a 22.000 euros bruts. Si has tingut un sol pagador i has cobrat més de 22.000 euros bruts, estàs obligat a declarar.
  2. Els teus ingressos per ERTO han estat superiors a 1.500 euros bruts el 2020. Si a part de la teva nòmina has cobrat per ERTO o per atur més de 1.500 euros bruts, estàs obligat a declarar.
  3. Has rescatat el teu pla de pensions el 2020. Si t’has quedat sense feina i has pogut rescatar el teu pla de pensions o si has arribat a l’edat de jubilació i has rescatat el teu pla de pensions, estàs obligat a declarar.
  4. Has cobrat l’Ingrés Mínim Vital durant el 2020. Si durant el 2020, has cobrat l’Ingrés Mínim Vital, tu i tots els membres de la teva família esteu obligats a declarar.
  5. Has realitzat alguna venda d’immobles el 2020. Si has venut algun immoble, solar o finca rústica durant el 2020, estàs obligat a declarar.
  6. Has venut accions en 2020. Si durant el 2020 has venut accions o fons d’inversió, estàs obligat a declarar.
  7. Has tingut immobles llogats durant el 2020. Si durant el 2020, has tingut cases, pisos, finques rústiques o locals llogats, estàs obligat a declarar. I si no els has tingut llogats però el 1,1% de la valor cadastral revisat dels teus immoble supera els 1.000 euros (o el 2% en el cas que no estigui revisat), també estàs obligat.
  8. Has estat d’alta d’autònoms durant el 2020. Si durant el 2020, has estat d’alta d’autònoms encara que només sigui un dia, estàs obligat a declarar.
  9. Has cobrat alguna subvenció durant el 2020. Si durant el 2020, has cobrat alguna ajuda de l’ajuntament o subvenció de la conselleria, estàs obligat a declarar.
  10. Tens dret a alguna deducció familiar o per habitatge el 2020. Si tens dret a la deducció per maternitat, per família nombrosa, per discapacitat d’algun descendent o ascendent i no les has cobrat per anticipat, estàs obligat per poder cobrar-les. Si tens dret a la deducció per habitatge habitual o lloguer del teu habitatge habitual, també estàs obligat per poder cobrar-la.

Si tens algun dubte, pots posar-te en contacte amb mi aquí. I si estás en algun d’aquests casos, pots demanar cita per a la declaració de la renda aquí.

PRESTACIÓ EXTRAORDINARIA PER CESSAMENT D’ACTIVITAT A PARTIR DE JULIOL

Els autònoms que hagin estat cobrant fins al 30 de juny la prestació extraordinària per cessament d’activitat, a partir del juliol tindran dues opcions:

A. Si ha pogut recuperar la seva activitat, tindran automàticament una exempció en les quotes dels mesos de juliol, agost i setembre.

– Al juliol: l’exempció será del 100% sobre la cotització d´aquest mes.

– A l’agost: l’exempció será del 50% sobre la cotització.

– Al setembre: l’exempció será del 25% sobre la cotització.

B. Si encara veu reduïda la seva facturació més d’un 75%, podrá sol·licitar prestació per cessament d’activitat, compatible amb el desenvolupament de l’activitat.

A més, es contempla la creació d’una prestació extraordinària per cessament d’activitat per als treballadors autònoms de temporada, aquells que concentren la seva activitat en els mesos d´estiu.

Els requisits per accedir a la prestació extraordinaria per cessament d’activitat són:

– Acreditar un descens d’ingressos d’un 75% durant el tercer trimestre, respecte el mateix durant 2019.

– No obtenir rendiments nets superiors a 5.818.75 € durant el tercer trimestre de 2020.

– Estar afiliat al RETA o Règim Especial de Treballadors de la Mar.

– Trobar-se al corrent en el pagament de quotes a Seguretat Social. Si no ho està en la data de cessament d’activitat, se li «convidarà» a que realitzi el pagament en el termini de 30 dies.

– Haver cobert el període mínim de cotització per cessament d’activitat com a mínim durant 12 mesos.

– No haver complert l’edat ordinària per causar dret a la pensió contributiva de jubilació.

– Si tenen treballadors al seu càrrec, hauran d’acreditar el compliment de totes les obligacions laborals i de Seguretat Social.

Per poder sol·licitar la prestació no pots donar-te de baixa en el RETA, ja que es tracta d’un cessament, no una baixa. Si et dones de baixa, no podràs acollir-te, i a sobre perdràs la tarifa plana (si estaves acollit).

QUINES MESURES TRIBUTÀRIES I LABORALS PER AUTÒNOMS S’HAN PRES A CAUSA DEL COVID 19?

Mesura tributària nº 1. Ajornament de deutes tributaris fins el 30 de maig 2020. Per a un autònom, aquests deutes tributaris són les declaracions del primer trimestre 2020. Normalment, es pot ajornar el model 130 (Pagament a compte) i el model 303 (IVA). Aquesta mesura permet ajornar també els models de retencions com el 111 (Retencions treballadors i professionals), el model 115 (retencions lloguers) i el model 123 (retencions d’interessos o dividends). Aquest ajornament extraordinari pel COVID 19 consisteix a ajornar aquests deutes tributaris fins a 6 mesos, en un sol termini i durant els 3 primers mesos, no es paguen interessos. És a dir, si ajornes a 3 mesos (20 de juliol) pagaràs el mateix que havies de pagar el 20 d’abril.

Mesura tributària nº 2. Suspensió dels terminis administratius. Normalment si reps una carta d’Hisenda (un requeriment o liquidació provisional) disposes de 10 dies per contestar. Si abans del 18 de març vas rebre una carta d’Hisenda i els 10 dies acabaven després del 18 de març, disposes fins al 30 d’abril per contestar aquesta carta. Si has rebut la carta després del 18 de març, disposes fins al 20 de maig per contestar.

Mesura tributària nº 3. Venciments dels ajornaments ja concedits. Si ja tenies un ajornament concedit amb anterioritat al 18 de març que vencia entre el 18 de març i el 30 d’abril. L’últim dia per a pagar sense incrementar els interessos és el 30 d’abril. Si vencia entre l’1 de maig i el 20 de maig, l’últim dia per pagar és el 20 de maig sense incrementar els interessos.

Mesura laboral nº 1. Baixa laboral per a autònoms infectats per COVID 19. Els autònoms infectats per COVID 19 tenen dret a sol·licitar la baixa laboral i no es considerarà per malaltia comuna sinó per accident laboral. És a dir, per malaltia comuna, es comença a cobrar la prestació a partir del 4rt dia de baixa, en canvi, per accident laboral, l’autònom percebrá la baixa des del primer dia de baixa. L’import de la prestació és el 75% de la base de cotització, és a dir, per a la quota mínima són 708,30 euros mensuals. S’ha de seguir pagant la quota d’autònoms.

Mesura laboral nº 2. Atur pels autònoms. Si la teva activitat ha quedat suspesa pel COVID 19 o pots demostrar que s’ha reduït la teva facturació més d’un 75%, pots accedir a la prestació per atur extraordinària pel COVID 19. L’import d’aquesta prestació és el 70% de la base de cotització, és a dir, per a la quota mínima són 661 euros mensuals. La durada d’aquesta prestació és d’un mes. Si l’estat d’alarma s’allarga més, es prorrogarà fins que finalitzi l’estat d’alarma. No cal donar-se de baixa d’activitat i has de seguir pagant la quota d’autònoms, al menys la quota del mes de març.

S’ha parlat de l’exempció del pagament de la quota d’autònoms però només afecta aquells que tinguin dret a l’atur dels autònoms. Aquest mes de març s’ha de pagar la quota i si et concedeixen l’atur dels autònoms, pots sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts.

ENCARA NO HE COBRAT LA DECLARACIÓ DE LA RENDA QUÈ PUC FER?

Si encara no has cobrat la declaració de la renda, has de saber, en primer lloc, que Hisenda disposa de 4 anys per revisar la declaració de la renda des del moment en què finalitza el termini de voluntari per presentar la declaració. Si et surt a retornar, i aquesta devolució es realitza en els primers 6 mesos, Hisenda et retornarà l’import de la declaració. A partir dels 6 mesos, Hisenda està obligada a pagar-te l’import de la declaració més els interessos.

Si en 6 mesos, Hisenda no ha procedit a realitzar la devolució, és convenient revisar el teu expedient de renda per comprovar que no hi ha cap requeriment. Si n’hi hagués un, un cop notificat, disposes de 10 dies hàbils per contestar-lo.

Normalment els requeriments poden ser per moltes raons, els més comuns són: no declarar tots els ingressos de l’esborrany o et demanen justificar alguna deducció que t’has aplicat.

Si tu estàs segur que has declarat tots els ingressos i les deduccions que t’has aplicat ja les has justificat en alguna ocasió, simplement espera a dia 3 de gener que és el dia en què es comencen a pagar els interessos.

No obstant això, si encara no has cobrat la declaració de la renda i no vols esperar a dia 3 de gener perquè vols assegurar-te que no tens cap requeriment, deixa que revisi el teu expedient demanant una cita aquí.

QUE PASA SI PRESENT LA DECLARACIÓ FORA DE TERMINI?

Què em passaria si presentàs la declaració fora de termini? Les conseqüències de no presentar la declaració en termini depenen de si estàs obligat o no a declarar. Si no estàs obligat a declarar, no et passarà res.

Tant si estàs obligat com si no i la declaració et surt a retornar però presentes la declaració fora de termini, has de saber que Hisenda et pot sancionar amb 100 euros. I si pagues aquesta sanció en els terminis que marca Hisenda, et podràs beneficiar d’una reducció per pagament del 25% i la sanció et quedaria en 75 euros.

I què passa si estic obligat i surt a pagar? Si estàs obligat, la declaració surt a pagar, presentes la declaració fora de termini i no hi ha requeriment previ d’Hisenda, se t’aplicaran els recàrrecs extemporanis de l’article 27 de la LGT. És a dir, si no han passat més de 3 mesos entre la finalització del termini voluntari i la data en què presentes la declaració, se t’aplicarà un recàrrec del 5% sobre el deute que has de pagar. Si han passat entre 3 i 6 mesos des de la finalització del període voluntari, el recàrrec serà del 10%. Si han passat entre 6 i 12 mesos, el recàrrec serà del 15%. I si han passat més de 12 mesos, el recàrrec serà del 20%.

I què passa si reb un requeriment d’Hisenda? A més de pagar els recàrrecs anteriors, Hisenda et pot imposar una sanció entre el 50% i el 150% sobre l’import del deute. Si no recorres la sanció, t’aplicarà una reducció de conformitat del 30% i si pagues en el termini que Hisenda estableixi, t’aplicarà una reducció per pagament del 25%.

Si vols saber com et surt la declaració de la renda, demana cita aquí.

Paga els imposts, els justos!

¿QUINES DESPESES SÓN DEDUïBLES DE LA NÓMINA EN LA RENDA?

Les despeses deduïbles de la nòmina o dels rendiments del treball són:

– Les cotitzacions a la Seguretat Social,

– Les cotitzacions a col·legis d’orfes,

– Les quotes a sindicats,

– Les quotes col·legials obligatòries amb un límit de 500 euros,

– Les despeses de defensa jurídica derivats de litigis amb l’empresa per a la qual treballes fins a un màxim de 300 euros.

– Les despeses de locomoció. No s’han d’incloure en els ingressos del treball, les quantitats percebudes en concepte de despeses de locomoció ocasionats pel desplaçament fora del centre de treball per realitzar-la en un lloc diferent, independentment que sigui dins o fora del municipi del centre de treball habitual. Si el treballador utilitza mitjans de transport públic, es pot deduir l’import que es justifiqui mitjançant factura. En un altre cas, sempre que es justifiqui la realitat del desplaçament, es podrà descomptar 0,19 euros per quilòmetre recorregut més les despeses de peatge i aparcament que es justifiquin.

– Les despeses de manutenció i estada. No s’han d’incloure en els ingressos del treball, les quantitats percebudes pel treballador en concepte de dietes i assignacions per a despeses de viatge destinades a compensar les despeses normals de manutenció i estada en restaurants, hotels i altres establiments d’hostaleria, meritades per despeses en municipi diferent del lloc del treball habitual del perceptor i del que constitueixi la seva residència. Pernoctant en un municipi diferent, les despeses d’estada serà les despeses que es justifiquin mitjançant factura o 15 € / dia si s’ha pernoctat a Espanya o 25 € / dia si s’ha pernoctat a l’estranger. I les despeses de manutenció seran de 53,34 € / dia si s’ha pernoctat a Espanya i de 91,35 € / dia si s’ha pernoctat a l’estranger. Sense pernoctar en un municipi diferent, les despeses de manutenció seran de 26,67 € / dia a Espanya o 48,08 € / dia a l’estranger.

– Les despeses de mudança. En el cas d’un trasllat de centre de treball que exigeixi un canvi de residència, el treballador es podrà descomptar les despeses de locomoció i manutenció del treballador i els seus familiars durant el trasllat i les despeses de trasllat del mobiliari i estris.

No son despeses deduïbles de la nòmina però també resten dels rendiments del treball, les següents reduccions:

Amb caràcter general, 2.000 euros per a tots els contribuents que obtinguin rendiments del treball.

També hi ha una reducció de 2.000 euros per a aquelles persones aturades que acceptin una feina situada en un municipi diferent al del seu habitatge habitual. Els requisits són: estar inscrits en l’INEM i que aquest treball impliqui un canvi de residència habitual al nou municipi.

També hi ha una reducció per a aquells contribuents amb rendes baixes. Quan l’impost corresponent al període impositiu 2018 s’hagués meritat amb anterioritat a 5 de juliol de 2018, s’aplica una reducció màxima de 3.700 euros als contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 14.450 euros sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superiors a 6.500 euros. Quan l’impost corresponent al període impositiu 2018 s’hagués meritat a partir del 5 de juliol del 2018, aquesta reducció, que s’aplicarà als contribuents que obtinguin uns rendiments nets del treball inferiors a 16.825 euros, sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superiors a 6.500 euros, minorar el rendiment net del treball com a màxim en 5.565 euros.

Aquestes són les despeses deduïbles de la nòmina, si vols que un expert assessor fiscal revisi la teva declaració de la renda, demana cita aqui.

COM TENIR LIQUIDITAT SEMPRE PER PAGAR ELS IMPOSTOS?

Per pagar els impostos justos, és molt important disposar de liquiditat per pagar els impostos. En cas contrari, hauràs de recórrer a finançament, ja sigui de l’Agència Tributària o d’un banc, en qualsevol cas, aquest finançament no és gratis.

Per no tenir problemes de liquiditat, has de tenir en compte els següents consells:

  1. Intenta cobrar almenys el 50% de la factura per avançat, abans de emetre-la.
  2. De la factura que has cobrat, el 21% o el 10%, depenent del sector a que facis la teva activitat, correspon a IVA, per tant, no és teu, no t’ho pots gastar. L’has de guardar en un compte i en arribar l’hora de pagar les declaracions trimestrals d’IVA, sempre disposaràs de diners suficients.
  3. Un cop descomptat l’IVA, el 20% del que queda tampoc és teu, l’hauràs de pagar en concepte de pagament a compte.
  4. Si pagues un lloguer, la retenció que retens al propietari no és teva, també l’has d’ingressar en un compte per poder pagar la declaració trimestral.
  5. Si tens treballadors, les retencions de les nòmines, és a dir, el que deixes de pagar a les nòmines, no són teves, has de posar-les a part per pagar la declaració trimestral.

Si segueixes aquests 5 consells sempre disposaràs de la liquiditat necessària per fer front als impostos, i no hauràs de pagar ni interessos ni recàrrecs a Hisenda.

4+1 MANERES DE REDUIR LA TEVA FACTURA FISCAL ABANS DE FINALITZAR L’ANY.

Molts assessors fiscals recomanen realitzar aportacions a plans de pensions per reduir la factura fiscal dels seus clients. Doncs bé, jo no ho recomano, ja que, els plans de pensions són instruments per diferir els impostos al futur, per tant, és veritat que si realitzes aportacions a plans de pensions reduiràs la teva factura fiscal a curt termini, però, què passarà quan arribi el moment de rescatar aquest pla de pensions? És possible que paguis més impostos dels que t’has estalviat. Per això, la meva recomanació és que abans de rescatar un pla de pensions, consultis l’operació amb un bon assessor fiscal.

Aclarit aquest tema, vull oferir-te 4 formes de reduïr veritablement la teva factura fiscal.

La primera, amortitzar capital de la teva hipoteca. Si vares adquirir el teu habitatge habitual abans del 2013 i et vares aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual, et pots seguir deduïnt l’import de capital que amortitzis de la teva hipoteca, els interessos i les assegurances associades a la hipoteca. Per això, jo et recomano que amortitzis capital anticipadament fins a arribar als 9.040 euros.

En segon lloc, realitza donacions a ONGs, entitats sense ànim de lucre o entitats d’utilitat pública. A més d’ajudar en una bona causa, et podràs deduir el 75% dels primers 150 € i de la resta, el 30%. I si l’any anterior ja vas realitzar una donació a aquesta mateixa entitat, en comptes del 30%, et podràs deduir el 35%.

La tercera, inverteix en entitats de nova creació fins a 50.000 € i et podràs deduir el 20%. A més, quan venguis aquestes participacions i les reinverteixis en altres participacions d’entitats de nova creació, el guany obtingut estarà exempte.

En quart lloc, si ja tens 65 anys, inverteix els guanys de la venda d’un immoble o participacions en una renda vitalícia, i no hauràs de pagar res per aquest guany amb el límit de 240.000 euros.

I finalment, inverteix en plans d’estalvi a llarg termini, no et reduiràn en la pròxima declaració, però els interessos de les quantitats que mantinguis durant 5 anys estaràn exempts. L’aportació màxima que gaudeix d’aquest incentiu són 5.000 euros anuals.

QUE COSTA UNA LLICÈNCIA TURÍSTICA ACTUALMENT?

El cost d’una llicència turística per un habitatge vacacional depen per una banda, de l’habitatge que es vulgui comercialitzar, i per altra banda, dels tràmits burocràtics per aconseguir aquesta llicència.

En primer lloc, es necessari que l’habitatge compleixi els requisits indispensables de l’ànnex 6 del Decret 20/2015. Entre ells, hi ha l’assegurança de responsabilitat civil de 300.000 euros amb una fiança de 600 euros per sinistre que pot costar a partir d’uns 300 euros anuals, depenent de l’asseguradora. Entre els requisits indispensables de carácter general que no solen disposar els habitatges, hi ha els extintors de revisió periòdica (uns 30 euros) i la farmaciola (uns 20 euros). Entre els requisits indispensables de la cuina hi ha l’escalfador d’aigua (a partir de 20 euros), povals de fems que facilitin el reciclatge (a partir de 60 euros), entre d’altres. Després, hi ha els requisits avaluables, els quals han de sumar 70 punts. Entre els requisits generals, hi ha la barbacoa (a partir de 40 euros), la porta de seguretat (a partir de 500 euros), l’alarma anti intrusió ( a partir de 200 euros instal.lació més uns 30 euros mensuals però depèn de cada habitatge), telèfon i connexió a internet (a partir de 40 euros mensuals), la secadora (a partir de 250 euros), aparell de música/ràdio (a partir de 35 euros), entre d’altres. En els requisits avaluables del menjador, hi ha la televisió per satèl.lit (a partir de 100 euros), el reproductor de DVD (a partir de 35 euros), la trona de nin petit (a partir 20 €). Entre els requisits avaluables del bany, hi ha la mampara (a partir de 300 euros), l’asecador de cabells (a partir de 20 euros), el mirall d’aument (a partir de 10 euros) i els detalls de perfumeria (a partir 10 euros). Entre els requisits avaluables de la cuina, hi ha la cafetera elètrica (a partir de 25 euros), el rentaplats (a partir de 300 euros), l’exprimidor elèctric (a partir 20 euros), la liquadora (a partir de 30 euros), la torradora (a partir de 15 euros) i la batedora (a partir de 20 euros).

En segon lloc, l’habitatge ha de disposar d’un certificat energètic amb qualificació C, si la construcció es abans de l’any 2007, o B, si la construcció es posterior a l’any 2006. El preu del certificat energètic és a partir de 300 euros depenent dels metres quadrats de l’habitatge. I després, has de tenir en compte que si no s’arriba a aquesta qualificació, s’hauran de realitzar obres de millora. El que s’avalua a l’hora d’obtenir una bona qualificació és: en primer lloc, si l’habitatge esta ben aïllat, tan de parets com de sòtil, en segon lloc, si disposa d’aperells d’aire acondicionat moderns i eficients, en tercer lloc, si disposa de plaques solars per encalentir l’aigua, i també, si disposa de calefacció ecològica, com per exemple, una caldera de pellets.  Un aire acondicionat eficient en el mercat el pots trobar a partir de 900 euros, una placa solar a partir de 700 euros més cal afegir la mà d’obra d’instalació i una caldera de pellets a partir de 3.000 euros.

Una vegada tenim l’habitatge enllestit que compleix tots el requisits, començam amb els tràmits burocràtics. Per a tramitar la llicència turística necessites certificat de zona apta que expedeix l’ajuntament (uns 75 euros depen de cada ajuntament). En segon lloc, l’adquisició de places, per un habitatge unifamiliar i comercialitzar tot l’any (3.500 euros per plaça), per un habitatge plurifamiliar i comercialitzat tot l’any (875 euros per plaça), i per un habitatge comercialitzat 2 mesos a l’any (291,67 euros per plaça). I després, s’ha de pagar la taxa, model 46 (370 euros).

En conclusió, posar la casa a punt per llogar turísticament, pot suposar una inversió d’uns 10.000 euros més la compra de les places 21.000 euros (habitatge unifamiliar de 6 places per tot l’any). Es rendible treure la llicència turística?

LLOGAR UN HABITATGE, SUPOSA PAGAR MOLTS D’IMPOSTS?

Els imposts que hauràs de pagar cada any, tant si llogues el teu habitatge com si no, són el rebut de contribució (IBI), la taxa d’aigua, fems, clavegueram, etc. També és possible que la taxa de fems o aigua, si es tracta d’un habitatge vacacional o d’un local comercial i aquest està llogat, sigui més gran que si està buit. Però si aquest està llogat, encara que paguis més impostos, se’ls pots repercutir al llogater.

En el cas de la declaració de la renda (IRPF), si el teu segon habitatge no està llogat, s’ha de calcular una imputació de renda que consisteix en l’1,1% del valor cadastral si aquest ha estat revisat en els darrers 10 anys o en el 2% del valor cadastral si no ha estat revisat. A aquesta imputació de la renda, li apliques el teu tipus mitjà i ja tens calculat l’import dels impostos que has de pagar per tenir el teu habitatge buit.

Si l’habitatge està llogat, en la declaració de la renda s’ha de calcular el rendiment obtingut que consisteix en la diferència entre els ingressos i les despeses deduïbles. Els ingressos s’han de declarar tots i les despeses deduïbles es poden dividir en dos tipus: les despeses fixes i les despeses necessàries per a poder llogar, és a dir, que varien en funció de si l’immoble ha estat llogat més o menys dies o mesos a l’any .

Quan parlo de despeses fixes de l’habitatge em refereixo a les despeses que suposa tenir un habitatge tant si està buit com si està llogat: En primer lloc, els interessos i altres despeses de finançament de préstecs invertits per a l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge o de béns cedits amb la mateixa. En segon lloc, els impostos o recàrrecs no estatals com poden ser el rebut de contribució (IBI), la taxa de fems, aigua, enllumenat, clavegueram, etc. corresponent a l’immoble llogat i que no tinguin caràcter sancionador. Per exemple, una multa urbanística no seria deduïble. En tercer lloc, les primes de contractes d’assegurança de responsabilitat civil, incendi, robatori, trencament de vidres sobre l’habitatge llogat. En quart lloc, les quantitats meritades per tercers com les despeses de comunitat, neteja de jardins, vigilància i porteria. I finalment, l’amortització tant de l’immoble com dels béns mobles cedits conjuntament amb l’immoble. L’amortització de l’immoble es calcula aplicant el 3% al més gran dels següents valors: el valor cadastral de construcció, que és el valor cadastral exclòs el valor cadastral del sòl, i el cost d’adquisició satisfet. El cost d’adquisició satisfet inclou l’import pagat per l’immoble més les despeses i tributs inherents a l’adquisició com són les despeses de notaria, registre, l’impost de transmissions patrimonials, i les despeses d’agència, sense incloure la part del valor del sòl. En el cas d’adquisició de l’immoble per herència, el cost d’adquisició satisfet serà la part que correspon a la construcció de l’impost sobre successions i donacions, les despeses de notaria i registre més les inversions i millores efectuades. És molt important conservar les factures i justificants de pagament d’aquestes inversions. Pel que fa als béns mobles cedits conjuntament seran amortitzables sempre que siguin susceptibles d’utilització per un període de temps superior a un any. Les instal·lacions, mobiliari i estris s’amortitzaran a raó d’un 10% anual. Aquestes despeses fixes s’han de prorratejar en funció dels dies que ha estat llogat l’immoble.

D’altra banda, les despeses que no es prorrategen són les despeses variables, és a dir, les despeses necessàries per poder generar ingressos derivats del lloguer de l’immoble. Aquestes despeses són: les despeses de reparació i conservació, les despeses ocasionades per la formalització del contracte d’arrendament i les despeses de defensa de caràcter jurídic, les despeses de publicitat de l’immoble, les quantitats destinades a serveis i subministraments com l’electricitat, telèfon, internet, gas, etc. si aquests serveis s’inclouen en l’arrendament. Més concretament, es consideren despeses de conservació i reparació, d’una banda, les despeses efectuades regularment amb la finalitat de mantenir l’ús normal dels béns materials com les despeses de pintar l’immoble, petites reparacions d’electricitat i fontaneria, i d’altra banda , la substitució d’elements com les instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat, etc. No són deduïbles per aquest concepte les inversions en obres d’ampliació o millora. Aquestes inversions es poden deduir via amortització.

Hi ha un import màxim a deduir pels interessos i altres despeses de formalització i per les despeses de reparació i conservació, és a dir, l’import per aquests conceptes no podrà excedir l’import dels ingressos obtinguts. L’excés es podrà deduir en els quatre anys següents.

Entre les despeses no prorratejables es troben els saldos de dubtós cobrament, és a dir, són deduïbles els saldos de dubtós cobrament sempre que aquesta circumstància quedi suficientment justificada. Queda justificada quan concorrin algun dels següents requisits: en primer lloc, que el deutor es trobi en situació de concurs, i en segon lloc, que entre la primera gestió de cobrament realitzada pel contribuent i la finalització del període impositiu (31 de desembre ) hagués transcorregut més de sis mesos i no s’hagués procedit a una renovació de crèdit. Quan un saldo de dubtós cobrament fos cobrat posteriorment, s’incloura com a ingres en l’exercici en què es produeixi el cobrament.

En cap cas seran deduïbles els pagaments efectuats per raó de sinistres ocorreguts en els béns immobles que donin lloc a disminucions en el valor del patrimoni del contribuent.  Això fa referència a les indemnitzacions, és a dir, si pagues una indemnització, aquesta no es deduïble, així com tampoc tributen determinades indemnitzacions. S’ha de mirar cada cas en concret.

Quan el lloguer de l’immoble es destini a cobrir una necessitat d’habitatge permanent, el rendiment net, calculat per la diferència entre la totalitat dels ingressos i les despeses deduïbles, es podrà aplicar una reducció del 60% sigui quina sigui l’edat de l’arrendatari. Aquesta reducció només resulta aplicable respecte dels rendiments declarats pel contribuent. El propietari d’un immoble llogat que sigui susceptible de ser utilitzat com a habitatge pot aplicar aquesta reducció sobre el rendiment net del lloguer, sent l’arrendatari una empresa, sempre que quedi acreditat que l’immoble es destina a l’habitatge permanent de determinades persones físiques.

Un cop aplicada aquesta reducció del 60% si escau, es pot aplicar una altra reducció del 30% per rendiments generats en un període superior a 2 anys o obtinguts de manera notòriament irregular en el temps. En ambdós supòsits, els rendiments obtinguts s’han d’imputar en un únic període impositiu. La llei estableix com a rendiments obtinguts de manera notòriament irregular en el temps els següents: en primer lloc, els imports obtinguts pel traspàs o la cessió del contracte d’arrendament de locals de negoci, en segon lloc, les indemnitzacions percebudes de l’arrendatari, subarrendatari o cessionari per danys o desperfectes en l’immoble, i finalment, els imports obtinguts per la constitució o cessió de drets d’ús o gaudi de caràcter vitalici. Aquesta reducció del 30% no podrà superar l’import de 300.000 euros anuals. En cas d’obtenir diversos rendiments irregulars i que la reducció del 30% superi el límit de 300.000 euros, la reducció màxima es distribuirà proporcionalment entre els diferents rendiments.

En el cas en què es llogui l’immoble a un familiar fins al tercer grau, el rendiment net total mínim no pot ser inferior a l’atribució de renda que es produiria en cas d’habitatge buit. És a dir, el 1,1% del valor cadastral si ha estat revisat en els darrers 10 anys o el 2% del valor cadastral si no ha estat revisat. En el cas en què a la data de meritació de l’impost (31 de desembre), l’immoble no tingui valor cadastral o aquest valor no hagi estat notificat al seu titular, el rendiment mínim computable en cas de parentiu serà el 1,1% sobre el 50% del major valor dels següents valors: d’una banda, el valor comprovat per l’Administració a efectes d’altres tributs, o per una altra banda, el preu o valor d’adquisició.

Ara que tens calculat el rendiment net és l’hora de saber quant IRPF pagaràs per aquest lloguer. Si sumem els rendiments del treball, els rendiments de l’arrendament i les pèrdues i guanys patrimonials, obtenim la base imposable general. A aquesta base imposable general se li resten una sèrie de reduccions per arribar a la base liquidable general. Per simplificar els càlculs, suposem que aquestes reduccions són zero, per tant, la base imposable general és igual a la base liquidable general. Per calcular la quota a pagar s’ha d’aplicar l’escala de gravamen general estatal i autonòmica a aquesta base liquidable general. També s’ha d’aplicar aquestes escales de gravamen al mínim personal i familiar. És a dir, el mínim personal i familiar és una quantitat que se li resta a la quota a pagar a causa de les circumstàncies personals i familiars del contribuent. El mínim del contribuent són 5.550 euros anuals. Si el contribuent és major de 65 anys, aquest mínim serà de 6.700 euros i si és major de 75 anys, el mínim serà de 8.100 euros. El mínim per descendent serà de 2.400 euros per al primer fill, 2.700 euros per al segon fill, 3.000 euros per al tercer fill i per al quart fill i següents, el mínim serà de 4.500 euros. Aquest mínim s’incrementarà en 2.800 euros per cada fill menor de 3 anys. Si hi ha dues persones que tenen dret a aquest mínim, el pare i la mare, aquest mínim es repartirà el 50% a cada un. Una vegada, s’ha aplicat l’escala de gravamen a la base liquidable i al mínim personal i familiar, obtenim la quota a pagar, sempre suposant que no hi hagi deduccions per facilitar els càlculs. Per a calcular el tipus mitjà s’ha de dividir la quota a pagar per la base liquidable. A la següent taula es mostra la relació entre la suma dels rendiments (base liquidable) i el tipus mitjà a pagar en funció de les circumstàncies personals i familiars:

Rendiments

 

Fadrí sense fills

 

Casat amb 2 fills

 

Casat amb 2 fills (un d’ells menor de 3 anys)

 

Major de 65 i menor de 75 anys

 

10.000 8,46% 3,61% 0,95% 6,27%
12.450 10,97% 7,08% 4,94% 9,22%
18.000 14,91% 12,22% 10,74% 13,70%
20.200 16,20% 13,80% 12,49% 15,12%
30.000 20,63% 19,01% 18,13% 19,90%
34.000 22,05% 20,63% 19,85% 21,41%
48.000 26,19% 25,18% 24,63% 25,74%
60.000 28,51% 27,70% 27,25% 28,14%
75.000 31,15% 30,51% 30,15% 30,86%